L'art cristià té dos períodes:
- Previ a la cristianització de l'imperi
- Posterior a la cristianització de l'imperi, quan l'Esglesia es va transformar en una de les bases de Roma.
És l'art propi dels primers segles del cristianisme. Participa en l'art profà romà i se'n diferencia per la funcionalitat religiosa (basílica o tombes) i la ideologia (iconografia) fins a constituir un món ben definit. Es manifesta en diversos camps: en la pintura i l'escultura, que són les primeres a aparèixer, a les catacumbes, en l'arquitectura, que sorgeix després de l'edicte de Milà (313), i en el mosaic, que va lligat amb la construcció d'edificis cultuals. El període paleocristià finalitzà amb les invasions germàniques. A la part oriental de l'imperi Romà, aquest art enllaça amb l'art bizantí, sense que sigui gaire fàcil de definir-ne la frontera.
