L'art paleocristià: L'art cristià apareix per primera vegada en el baix imperi romà, però estan inspirades per cristians.
L'art cristià té dos períodes:
Previ a la cristianització de l'imperi
Posterior a la cristianització de l'imperi, quan l'Esglesia es va transformar en una de les bases de Roma.
És l'art propi dels primers segles del cristianisme. Participa en l'art profà romà i se'n diferencia per la funcionalitat religiosa (basílica o tombes) i la ideologia (iconografia) fins a constituir un món ben definit. Es manifesta en diversos camps: en la pintura i l'escultura, que són les primeres a aparèixer, a les catacumbes, en l'arquitectura, que sorgeix després de l'edicte de Milà (313), i en el mosaic, que va lligat amb la construcció d'edificis cultuals. El període paleocristià finalitzà amb les invasions germàniques. A la part oriental de l'imperi Romà, aquest art enllaça amb l'art bizantí, sense que sigui gaire fàcil de definir-ne la frontera.
Els genets de l'apocalipsi són quatre, i apareixen a la Bíblia, en l'apartat de l'Apocalipsi (Capítol sisè). Aquest capítol parla que Déu té un pergamí que conté set segells, Déu obre quatre d'aquests segells, i deixa anar als quatre genets amb els seus respectius cavalls.
Genet del cavall blanc: El primer genet és l'anticrist, el que té l'autoritat i conquistarà a tots els que s'oposen a ell. El Anticrist és el fals imitador del veritable Crist, qui va sobre un cavall blanc.
Genet del cavall roig: El genet del cavall roig tenia el poder de treure la pau a la terra i que tothom es matés entre si, tenia una gran espasa.
Genet del cavall negre: El genet del cavall negre és portador d'una balança, i és el causant de la fam probablement de les guerres causades del genet del cavall roig.
Genet del cavall groc: El genet del cavall groc és el símbol de la mort i devastació. Sembla ser una combinació dels genets previs. El quart genet portarà més guerra i terribles fams juntament amb terribles plagues i malalties.
Pentecosta - Segona Pasqua - Vinguda de l'Esperit Sant
Per començar hem de dir que la Pentacosta prové del llatí "Pentecostes" que traduït significa "cinquantena". Aquesta celebració commemora la baixada de l’Esperit Sant sobre els apòstols i es celebra el dilluns després de cinquanta dies de la resurrecció de Jesús (la pasqua de resurrecció).
Hi han dos simbols: El vent i el foc.
VENT:El relacionem amb la fugida d'Egipte, quan Moisès va travessar el mar Mort. El vent és el símbol de l'Esperit Sant i del poder. FOC:Apareix en el relat i no es consumia, i és el símbol de Déu, és a dir, tot allò diví i tot allò relacionat amb la força divina.
1 i 2 - Transformació dels Apostols i Llengües de foc:
Els apòstols es van adonar del perill que corren en ser seguidors de Jesús, i es van amagar en una casa on van començar a haver-hi successos estranys:
Segons la biblia els apostols es van tornar valents per l'arribada de l'Esperit Sant i es van posar a parlar altres llengues i van començar a predicar a la gent, expressant-se en altres llengues per tal de que tot Jerulem els entengués.
Les llengües de foc indiquen que l'Esperit Sant venia a santificar per mitjà de la llum de la veritat i la calor de l'amor.
3 - Inici de l'Església
Els apòstols van començar a explicar un discurs, cada persona entenia el discurs en la seva llengua i la gent es quedava meravellada.
Van predicar sobre Jesucrist que va ser mort però havia ressuscitat i que havia pujat al cel, i havia enviat l'Esperit Sant. Alli es va donar començament a l'Església. La primera església va ser dirigida per Pere.
4 - Festa Pentecostes Jueva
El Pentecostes per als jueus (també anomenada Xavuot) és una festa religiosa jueva que es celebra el dia 6 del mes de Sivan a Israel, i els dies 6 i 7 de Sivan a la diàspora. Xavuot és la segona de les tres grans festes de pelegrinatge, sent les dues altres Sukkot i Pésah. Aquesta festa commemora, segons la tradició rabínica, el lliurament de la Torà i els Deu manaments al Mont Sinaí. El llibre de Rut és llegit a la festivitat de Xavuot.
5 - Segona Pasqua
Es tracta d'una diada apareix dins el cicle de festes de commemoració del cicle vital, de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist. Es celebra en memòria de la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols el dia de Pentecostes jueu de l'any 30. Rememora el naixement de l’Església Cristiana o l’inici de la predicació universal dels apòstols i de la propagació de l’evangeli a tots els pobles. La seva data depén de la primera Pasqua, es celebra cincuanta dies després.
Desde fa segles, els romans utilitzaven el que s'anomena palma (fulla de palmera) per simbolitzar les victòries. Les palmes son beneïdes, i en algunes tradicions, es pengen als balcons per protegir l'habitatge durant tot l'any. Quan va arribar Jesús a Jerusalem, el van acollir com si fos un rei, amb rams d'oliveres i palmes, i això simbolitza, l'arribada de Jesús. Dejuni
Es tracta d'una privació voluntària de no menjar. El dejuni eucarístic predisposa la recepció que es fara del cos de Crist
Qué es la Pasqua i quan es celebra? Per a la religió cristiana el dia de pasqua es representa com el dia de la resurrecció de Jesús, i se celebra en diumenge. No té una data exacta, per la qual cosa es celebra entre el 22 de març i el 25 d'abril. La Pasqua simbolitza la mort i resurrecció de Jesús, la qual cosa suposa un pas real de la mort a la vida, de la lògica i mentalitat de mort a un estil i opció de vida que es realitzen a la justícia i a la caritat fraterna.
Duració de la Pasqua
El temps de Pasqua dura set setmanes, cinquanta dies. La pasqua de resurrecció comença el dijous sant i els 50 dies després se celebra al diumenge de pasqua
El Dimarts Sant: El Dimarts Sant continua les celebracions de la Setmana Santa cristiana, que conforme es va acostant els dies dels principals cultes segueixen la seva reflexió sobre diversos passatges de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús de Natzaret.
La mona de Pasqua
L'intercanvi d'ous de Pasqua de xocolata és molt freqüent en diversos països. La mona de pascua se celebra el dilluns després del diumenge de pascua, i es una celebració que es crea al segle XV, tot i que es diu que es mes antiga.
Sinopsis de la pelicula: Any 30 de la nostra era. A la província romana de Judea, un misteriós fuster anomenat Jesús de Nazareth comença a anunciar l'arribada del "Regne de Déu" i s'envolta d'un grup d'humils pescadors: els Apòstols. Durant segles, el poble jueu havia esperat l'arribada del Messies - personatge providencial que alliberaria la seva sagrada pàtria i instauraria un nou ordre basat en la justícia-. Els ensenyaments de Jesús atreuen a una gran multitud de seguidors que el reconeixen com el Messies. Alarmat per la situació, el Sanedrí, amb l'ajuda de Judes Iscariot, un dels dotze apòstols, arresta Jesús. Acusat de traïció a Roma, Crist és lliurat a Ponç Pilat, qui, per evitar un motí, el condemna a a morir a la creu com un vulgar criminal.
Génere: És un drama religiós.
Critiques: Pel que veig és una pelicula massa subjectiva ja que hi ha diverses opinions, des que és una pelicula sàdica i violenta lo qual fa que sigui hiperrealista donant un cert morbo al públic, fins que és una obra mestra estèticament parlant, el que és segur que no deixa al públic indiferent, i relata a la seva manera un fet històric molt important.
Opinió anticipada: Em sembla interessant, com cinèfil que sóc, aquesta pelicula, ja que pel que he llegit té escenes espectacularment ben gravades, i sembla ser una pel·lícula molt original (no per la història si no per la manera de dirigir-la), que versiona les creences de milions de persones. També és curiós que un actor de la talla de Mel Gibson (Mad Max, Arma Letal ...) pugui ser un bon director, el qual ja va sorprendre al públic en Braveheart. La pel·lícula va ser nominada a tres Oscars.
Per començar s'ha de dir que no es commemora una data, es conmemora un dia, la resurrecció de Jesús, que es un diumenge.
El diumenge de Pasqua es celebra la Resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu. Tres dies perquè en el calendari romà per tal de contar els dies contaven el dia present.
Comença la Pasqua el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera o bé següent a la Pasqua jueva.
