L'art paleocristià: L'art cristià apareix per primera vegada en el baix imperi romà, però estan inspirades per cristians.
L'art cristià té dos períodes:
Previ a la cristianització de l'imperi
Posterior a la cristianització de l'imperi, quan l'Esglesia es va transformar en una de les bases de Roma.
És l'art propi dels primers segles del cristianisme. Participa en l'art profà romà i se'n diferencia per la funcionalitat religiosa (basílica o tombes) i la ideologia (iconografia) fins a constituir un món ben definit. Es manifesta en diversos camps: en la pintura i l'escultura, que són les primeres a aparèixer, a les catacumbes, en l'arquitectura, que sorgeix després de l'edicte de Milà (313), i en el mosaic, que va lligat amb la construcció d'edificis cultuals. El període paleocristià finalitzà amb les invasions germàniques. A la part oriental de l'imperi Romà, aquest art enllaça amb l'art bizantí, sense que sigui gaire fàcil de definir-ne la frontera.
Els genets de l'apocalipsi són quatre, i apareixen a la Bíblia, en l'apartat de l'Apocalipsi (Capítol sisè). Aquest capítol parla que Déu té un pergamí que conté set segells, Déu obre quatre d'aquests segells, i deixa anar als quatre genets amb els seus respectius cavalls.
Genet del cavall blanc: El primer genet és l'anticrist, el que té l'autoritat i conquistarà a tots els que s'oposen a ell. El Anticrist és el fals imitador del veritable Crist, qui va sobre un cavall blanc.
Genet del cavall roig: El genet del cavall roig tenia el poder de treure la pau a la terra i que tothom es matés entre si, tenia una gran espasa.
Genet del cavall negre: El genet del cavall negre és portador d'una balança, i és el causant de la fam probablement de les guerres causades del genet del cavall roig.
Genet del cavall groc: El genet del cavall groc és el símbol de la mort i devastació. Sembla ser una combinació dels genets previs. El quart genet portarà més guerra i terribles fams juntament amb terribles plagues i malalties.
Pentecosta - Segona Pasqua - Vinguda de l'Esperit Sant
Per començar hem de dir que la Pentacosta prové del llatí "Pentecostes" que traduït significa "cinquantena". Aquesta celebració commemora la baixada de l’Esperit Sant sobre els apòstols i es celebra el dilluns després de cinquanta dies de la resurrecció de Jesús (la pasqua de resurrecció).
Hi han dos simbols: El vent i el foc.
VENT:El relacionem amb la fugida d'Egipte, quan Moisès va travessar el mar Mort. El vent és el símbol de l'Esperit Sant i del poder. FOC:Apareix en el relat i no es consumia, i és el símbol de Déu, és a dir, tot allò diví i tot allò relacionat amb la força divina.
1 i 2 - Transformació dels Apostols i Llengües de foc:
Els apòstols es van adonar del perill que corren en ser seguidors de Jesús, i es van amagar en una casa on van començar a haver-hi successos estranys:
Segons la biblia els apostols es van tornar valents per l'arribada de l'Esperit Sant i es van posar a parlar altres llengues i van començar a predicar a la gent, expressant-se en altres llengues per tal de que tot Jerulem els entengués.
Les llengües de foc indiquen que l'Esperit Sant venia a santificar per mitjà de la llum de la veritat i la calor de l'amor.
3 - Inici de l'Església
Els apòstols van començar a explicar un discurs, cada persona entenia el discurs en la seva llengua i la gent es quedava meravellada.
Van predicar sobre Jesucrist que va ser mort però havia ressuscitat i que havia pujat al cel, i havia enviat l'Esperit Sant. Alli es va donar començament a l'Església. La primera església va ser dirigida per Pere.
4 - Festa Pentecostes Jueva
El Pentecostes per als jueus (també anomenada Xavuot) és una festa religiosa jueva que es celebra el dia 6 del mes de Sivan a Israel, i els dies 6 i 7 de Sivan a la diàspora. Xavuot és la segona de les tres grans festes de pelegrinatge, sent les dues altres Sukkot i Pésah. Aquesta festa commemora, segons la tradició rabínica, el lliurament de la Torà i els Deu manaments al Mont Sinaí. El llibre de Rut és llegit a la festivitat de Xavuot.
5 - Segona Pasqua
Es tracta d'una diada apareix dins el cicle de festes de commemoració del cicle vital, de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist. Es celebra en memòria de la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols el dia de Pentecostes jueu de l'any 30. Rememora el naixement de l’Església Cristiana o l’inici de la predicació universal dels apòstols i de la propagació de l’evangeli a tots els pobles. La seva data depén de la primera Pasqua, es celebra cincuanta dies després.
Desde fa segles, els romans utilitzaven el que s'anomena palma (fulla de palmera) per simbolitzar les victòries. Les palmes son beneïdes, i en algunes tradicions, es pengen als balcons per protegir l'habitatge durant tot l'any. Quan va arribar Jesús a Jerusalem, el van acollir com si fos un rei, amb rams d'oliveres i palmes, i això simbolitza, l'arribada de Jesús. Dejuni
Es tracta d'una privació voluntària de no menjar. El dejuni eucarístic predisposa la recepció que es fara del cos de Crist
Qué es la Pasqua i quan es celebra? Per a la religió cristiana el dia de pasqua es representa com el dia de la resurrecció de Jesús, i se celebra en diumenge. No té una data exacta, per la qual cosa es celebra entre el 22 de març i el 25 d'abril. La Pasqua simbolitza la mort i resurrecció de Jesús, la qual cosa suposa un pas real de la mort a la vida, de la lògica i mentalitat de mort a un estil i opció de vida que es realitzen a la justícia i a la caritat fraterna.
Duració de la Pasqua
El temps de Pasqua dura set setmanes, cinquanta dies. La pasqua de resurrecció comença el dijous sant i els 50 dies després se celebra al diumenge de pasqua
El Dimarts Sant: El Dimarts Sant continua les celebracions de la Setmana Santa cristiana, que conforme es va acostant els dies dels principals cultes segueixen la seva reflexió sobre diversos passatges de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús de Natzaret.
La mona de Pasqua
L'intercanvi d'ous de Pasqua de xocolata és molt freqüent en diversos països. La mona de pascua se celebra el dilluns després del diumenge de pascua, i es una celebració que es crea al segle XV, tot i que es diu que es mes antiga.
Sinopsis de la pelicula: Any 30 de la nostra era. A la província romana de Judea, un misteriós fuster anomenat Jesús de Nazareth comença a anunciar l'arribada del "Regne de Déu" i s'envolta d'un grup d'humils pescadors: els Apòstols. Durant segles, el poble jueu havia esperat l'arribada del Messies - personatge providencial que alliberaria la seva sagrada pàtria i instauraria un nou ordre basat en la justícia-. Els ensenyaments de Jesús atreuen a una gran multitud de seguidors que el reconeixen com el Messies. Alarmat per la situació, el Sanedrí, amb l'ajuda de Judes Iscariot, un dels dotze apòstols, arresta Jesús. Acusat de traïció a Roma, Crist és lliurat a Ponç Pilat, qui, per evitar un motí, el condemna a a morir a la creu com un vulgar criminal.
Génere: És un drama religiós.
Critiques: Pel que veig és una pelicula massa subjectiva ja que hi ha diverses opinions, des que és una pelicula sàdica i violenta lo qual fa que sigui hiperrealista donant un cert morbo al públic, fins que és una obra mestra estèticament parlant, el que és segur que no deixa al públic indiferent, i relata a la seva manera un fet històric molt important.
Opinió anticipada: Em sembla interessant, com cinèfil que sóc, aquesta pelicula, ja que pel que he llegit té escenes espectacularment ben gravades, i sembla ser una pel·lícula molt original (no per la història si no per la manera de dirigir-la), que versiona les creences de milions de persones. També és curiós que un actor de la talla de Mel Gibson (Mad Max, Arma Letal ...) pugui ser un bon director, el qual ja va sorprendre al públic en Braveheart. La pel·lícula va ser nominada a tres Oscars.
Per començar s'ha de dir que no es commemora una data, es conmemora un dia, la resurrecció de Jesús, que es un diumenge.
El diumenge de Pasqua es celebra la Resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu. Tres dies perquè en el calendari romà per tal de contar els dies contaven el dia present.
Comença la Pasqua el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera o bé següent a la Pasqua jueva.
La Santísima trinidad el formen tres animes diferentes que en realitat formen un sol Déu, i aquestes tres animes son pare, fill i l'Esperit Sant.
Triqueta: Aquest simbol s'atribueix a la Santisima trinidad, tot i que abans del cristianisme era un simbol pagá.
L'Esperit Sant: Simbologia
En el Génesis de la Biblia ens explica que l'Esperit Sant apareix en forma de colom amb un ram d’olivera, volant sobre les aigües. Marca la fi del diluvi i el començament de la humanitat nova. En el Nou Testament, en el baptisme de Jesús, l’Esperit Sant es apareix en forma de colom, per fer coneguda la vida pública de Jesús.
El Sant Valentí es el dia dels enamorats. Nuvis, enamorats i esposos celebren aquest dia com un dia especial on el protagonista es l'amor, i es fan regals com a simbol romantic per mostrar el seu afecte a l'altre persona. Aquest dia es celebra el 14 de febrer. En alguns paisos Sant Valentí a part de l'amor també simbolitza l'amistat. Tradicionalment, ja desde el segle XIX, en aquest dia es fan regals com ara roses, xocolata, i es feien cartes d'amor.
Origen
El seu origen es remonta en l'antiguitat i aquest dia va ser conmemorat com el dia dels enamorats aproximadament per l'any 498 pel papa Gelasi I. També es diu que aquesta festivitat es celebra el dia 14 de febrer perque es quan comença l'apareament dels ocells.
Hi han festes similars on es conmemoren els enamorats com ara Sant Jordi a Catalunya.
Símbologia
Cupido és un dels símbols de Sant Valentí, se li coneix com un nen amb ales i armat amb arc i fletxes que són disparades a déus i humans, provocant que s'enamorin profundament.
Cor: El cor simbolitza l'amor, durant molts anys la gent creia que els sentiments provenien del cor, i per això avui dia el cor es un símbol de l'amor.
Les roses: La rosa s'identifica amb la bellesa, l'amor i la puresa.
Cartes d'amor: Poemes o escrits on es reflexen els sentiments.
El Dimecres de Cendra és el primer dia de la Quaresma als calendaris litúrgics, catòlic i anglicà. Aquesta diada pot variar anualment segons com se celebri la Pasqua, la qual ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Hi havia un costum que ara avui dia quasi s'ha perdut, de sortir a la tarda a fer una berenada al camp, on es feia després l'enterrament de la sardina. Dimecres de cendra i el divendres sant són dies de dejuni i abstinència. El dejuni consisteix a fer un sol àpat fort al dia i l'abstinència és no menjar carn. Aquest és una manera de demanar-li perdó a Déu per haver-ho ofès i dir-li que volem canviar de vida per agradar-sempre.
La simbologia del dimecres de cendra es prendre consciència que l'home necessita de tant en tant parar en la seva vida diària i reflexionar sobre la seva relació amb Déu.
La quaresma és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el dimecres de Cendra i acaba el diumenge de Pasqua.
La duració de la quaresma té origen en el simbolisme del nombre quaranta que es tenia com a símbol de plenitud. Així, quaranta dies són els que van durar el Diluvi, els dies que van passar Moisès i Elies a la muntanya, o els dies que va dejunar Jesús al desert.
anys enrere no tenien metodes de refrigeració bons i els cristians tenien la necessitat d'acabar, abans que comencés la Quaresma, amb tots els productes que no es podien consumir durant aquest període. En moltes localitats s'organitzava el dimarts anterior al dimecres de cendra, festes populars anomenades carnestoltes en els quals es consumien tots els productes que es podrien fer malbé durant la Quaresma. El carnaval està associat principalment amb el catolicisme i en menor mesura amb els cristians ortodoxos orientals; les cultures protestants usualment no celebren el carnaval o tenen tradicions modificades. Amb el dijous gras s’inicien les festes de Carnestoltes i també ens avisa que només queda una setmana pel ‘dimecres de Cendra’, que ens anunciarà la Quaresma o, el que és el mateix, que falten 40 dies per a la Setmana Santa.
El carnestoltes és una de les festes més populars arreu del món. El carnestoltes ja el celebraven egipcis, jueus, grecs. El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. És una festa on la gent es disfressa.
HISTORIA DEL CARNESTOLTES
El carnestoltes era un home molt juganer a qui li agradava molt les bromes i la gresca. La gent cansada
de veure com feia malifetes li van apressar, el passejaven pel poble i el van conduir a un jutjat popular,
on va ser condemnat a morir penjat i fins i tot cremat per que el seu esperit desapareixes i no tornes a molestar a la gent. Aquest personatge es representava amb pantalons i camisa farcits de palla, un barret al cap i
un nas llarg, es penjava d'algun paller i després es passejava pel poble, fins ser jutjat i
ajusticiat.
Simbologia del Carnestoltes
Les màscares i caretes van ser originalment utilitzades amb fins religiosos per civilitzacions antigues, durant ritus fúnebres per perpetuar els rostres dels morts col·locant-les en les seves tombes. Més tard, les van començar a usar els actors dels seguicis que acompanyaven al difunt, per fer-li honor. Van ser preses després pels actors de teatre per representar personatges religiosos o històrics.
La Candelera és la festa que, 40 dies després del Nadal commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare, Maria, un ritu obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca la diada com el dia per desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal. La presentació de Jesús al Temple i la purificació de Maria és una de les festes més antigues d'entre les tributades a Maria durant l'any.
Va ser introduïda a la litúrgia cristiana pel papa Gelasi I l'any 496 com a continuació de diverses tradicions gregues i romanes que se celebraven per aquestes dates. La festa és hereva d'antics costums romans celebrats durant les Parentalia: una processó amb petites espelmes beneïdes (cerea ascensa) que els romans feien, vestits de negre, fins als cementiris per guiar les ànimes dels difunts, en una mena de culte als morts. En temps de Jesucrist, 40 dies després que una dona hagués donat a llum, havia d'anar al temple a presentar el nounat als sacerdots i fer una petita ofrena. Hi tenia lloc un ritu de purificació de la mare. Segons la tradició cristiana, com que Jesús va néixer el 25 de desembre, 40 dies més tard, és a dir, el 2 de febrer, Maria va anar a presentar-lo als sacerdots. La celebració cristiana de la Candelera rememora i recrea aquest fet. Estrictament, les processons de la Candela és, en tant que es recrea el que va fer la Mare de Déu quaranta dies després d'haver infantat Jesús, a càrrec de les dones que han infantat durant l'any anterior, dones embarassades, dones que hagin perdut un infant o dones vidues. La processó es desenvolupa a l'exterior o interior de l'església i els que l'efectuen van armats amb grans candeles de cera enceses.
Un cercle amb tres línies en el seu interior, una a la part superior i dos a la inferior en forma de petjada d'au, que va tenir la seva etapa més representativa en la dècada dels 60 amb la cultura i moviment La icona va ser creat per Gerald Holtom, amb la intenció de transmetre un missatge en pro del desarmament nuclear de Gran Bretanya. Segons Holtom, el símbol és la representació d'ell mateix en un estat de desesperació, amb les mans cap avall i un cercle envoltant al cos...
Estrella de David
L'estrella de David és el símbol més conegut del judaisme, però els hindús ja la utilitzaven molt abans que fos adoptada per ells. Per a aquests representa el quart chakra primari, un punt d'energia en el cos. No és segur si es va basar l'un en l'altre, atès que és una figura bastant simple que podria haver-se generat en dos llocs diferents.
